Aquest esquema d'un home enganyat per la seua dona, que mata a l'amant i després fa que ella es menge el cor tindrà molta presència en la literatura medieval de l'época, repetint-se i renovant-se cada volta.
Escriptors com Dante, Bocaccio, Stenhald o Albino Lucianni utilitzaràn aquest tipus de literatura per a referir-se a l'amor més enllà de la mort i mostrar una violència extrema juntament amb el canibalisme.
Cadascún recrea d'una manera diferent les característiques del matrimoni (l'edat ambdós), la manera d'entregar-se la dona a l'amant, la mort d'ell, la fúria de l'home etc., però sí n'hi ha una cosa que tots respecten: l'escena final, on a través d'un banquet, l'home vol disfrutar del desconeixement de la seua dona sobre la mort del seu amant, mentre ella prova el cor condimentat, per a que no parega allò que és en realitat i és senta agraïda per tal vianda (per a després acabant suïcidant-se).
Però remontant-nos a l'actualitat podem observar aquest canibalisme en pel·lícules con "El silencio de los corderos"-"El silenci dels anyells", on Hanníbal Lecter, en un moment de la pel·lícula fa la recreació de menjar-se el cor d'una de les seues víctimes.
  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada