Poemes

Açí pose un poema seu denominat s'allarga el dia en tendre excés:

S'allarga el dia en tendre excés,

les flors esclaten pels vergers

i els ocells coregen llurs rims

pels bardissars, que feia ombrers

el fred; mes ara pels alts cims

i entre les flors i els branquells prims,

piulen en gaia volior.

I jo m'enjoio amb tal clamor

car tinc al cor un goig d'amor,

de què un desig molt dolç ha eixit.

Fix com la serp al sicomor,

no me'l traurà el malreeixit.

Tot altre goig esdevé oblit

davant l'amor que, ai las, no em val.

Des que menjava el fruit fatal,

Adam, de què ens perdura el mal,

més bella no n'ha fet el Crist:

cos preciós, dels ulls regal,

blanc i fi, com mai no s'ha vist ...

Tan bella és, que en resto trist,

car ella en mi no para esment.

Poc que jo vull fer-me'n absent,

que mai l'amor que ara m'encén

pugui fer via a altres destins,

car, a cops, tal deseiximent

fa que s'escampi fora i dins.

L'amor cobreix els meus camins

talment és ric de flors l'hisop.

I estimo tant que més d'un cop

tinc por que la mort m'és a prop.

Prou l'Amor vull, prô m'és hostil,

i això em lacera a tot estrop.

El foc que em crema és tal, que el Nil

l'extingiria igual que un fil

aguantaria un tron d'honor.

Mes jo tot sol mantinc l'ardor

del meu amor, ric de temor,

de fins desigs, d'angoixa greu,

i m'engrogueixo de color.

Prô si fos vell i volgués Déu

que ella em veiés blanc com la neu,

no em sentiria ni un lament.

Perquè midons torna valent

el desvalgut i el malcontent.

Que tal qui és franc, d'humor tranquil,

si no estimés dama avinent

per tothom fóra esquiu o vil.

D'on amb qui és digne sóc humil

i uso d'orgull amb el dolent.

Joglar, mal que ja és lluny l'abril,

vés als amics, parla-hi gentil,

més amb Raimon, baró excel.lent.

Que el mal m'és un plaer subtil,

i l'escàs bé, dolç nodriment

La seua poesia pertany al trobar lleu, és tota convencionalment amorosa i d'una qualitat no gens menyspreable.