Vida

Guillem de Cabestany, noble cavaller e instruït, va enamorar-se de Sarimonda, dama molt vella que tenia per marit a Ramon de Castell Roselló, noble ric, orgullós i ferotge. Aquest en assabentar-se de la relació entre el trovador i la seua dona, va matar-li; però per a fer més cruel la venjança va fer treure el cor del cos de Guillem i tallar-li el cap.

Quan tornà a casa, va fer rostir el cor amb pebre i el va sevir a Sarimonda, que va menjar-se'l amb molt de gust. Llavors en acabar, ell li preguntà si sabia allò que estava menjant-se, ella li respongué que molt bona i sabrosa era la vianda que li havia donat però que no podia dir res més.

Aleshores, ell volgué fer a la seua dona particep de la crua veritat i li confesà que era el cor del seu amant i per a demostrar-ho, va fer portar el cap d'ell. En veure tal espant, la dona va perdre la vista i l'oïda de sobte, i diguent que mai més tornaria a menjar cap altra carn, saltà seguidament pel balcó.

Finalment el rei va  donar l'ordre de detindre a Ramon per tots els seus actes i després de llevar-li tot el que tenia l'empresonà, on moriria anys després. Gràcies al rei, els amants assoliren descansar junts per sempre ja que faria que els soterraren juntament.

Aquesta vida, va donar lloc a la llegenda del cor menjat.

Una història que es divulgà arrel de tota Europa, i que sense dubte és una invenció.

La vida dels autors consitia en narrar histories amoroses dels trovadors dotan-les d'elements novelescos i inversemblants. Doncs aquesta llegenda conté en un grau més que suficient tots eixos element per a fer-nos rebutjar la "historicitad" del relat.