Videos

Per acabar-hi pose uns videos que pense que són interesants, per a saber molt més de Guillem de Cabestany.

També facilite l'accés per a vore una cançó que és d'un altre trovador (Guillem de Bergueda)

interpretada per Maria del Mar Bonet.

https://www.youtube.com/watch?v=ovpplzIBV38

I enllaços a pàgines on podem trovar molta informació sobre l'edat mitjana, trovadors i obres seues.

http://www.enciclopedia.cat/

www.trovador.org

Per últim vos parle del festival de trobadors que té lloc a Castelló d'Empuries, són festivals culturals d'ambientació històrica de Catalunya que rememoren molts esdeveniments culturals.

Recomane que visiteu aquesta pàgina:http://www.terradetrobadors.com/

Poemes

Açí pose un poema seu denominat s'allarga el dia en tendre excés:

S'allarga el dia en tendre excés,

les flors esclaten pels vergers

i els ocells coregen llurs rims

pels bardissars, que feia ombrers

el fred; mes ara pels alts cims

i entre les flors i els branquells prims,

piulen en gaia volior.

I jo m'enjoio amb tal clamor

car tinc al cor un goig d'amor,

de què un desig molt dolç ha eixit.

Fix com la serp al sicomor,

no me'l traurà el malreeixit.

Tot altre goig esdevé oblit

davant l'amor que, ai las, no em val.

Des que menjava el fruit fatal,

Adam, de què ens perdura el mal,

més bella no n'ha fet el Crist:

cos preciós, dels ulls regal,

blanc i fi, com mai no s'ha vist ...

Tan bella és, que en resto trist,

car ella en mi no para esment.

Poc que jo vull fer-me'n absent,

que mai l'amor que ara m'encén

pugui fer via a altres destins,

car, a cops, tal deseiximent

fa que s'escampi fora i dins.

L'amor cobreix els meus camins

talment és ric de flors l'hisop.

I estimo tant que més d'un cop

tinc por que la mort m'és a prop.

Prou l'Amor vull, prô m'és hostil,

i això em lacera a tot estrop.

El foc que em crema és tal, que el Nil

l'extingiria igual que un fil

aguantaria un tron d'honor.

Mes jo tot sol mantinc l'ardor

del meu amor, ric de temor,

de fins desigs, d'angoixa greu,

i m'engrogueixo de color.

Prô si fos vell i volgués Déu

que ella em veiés blanc com la neu,

no em sentiria ni un lament.

Perquè midons torna valent

el desvalgut i el malcontent.

Que tal qui és franc, d'humor tranquil,

si no estimés dama avinent

per tothom fóra esquiu o vil.

D'on amb qui és digne sóc humil

i uso d'orgull amb el dolent.

Joglar, mal que ja és lluny l'abril,

vés als amics, parla-hi gentil,

més amb Raimon, baró excel.lent.

Que el mal m'és un plaer subtil,

i l'escàs bé, dolç nodriment

La seua poesia pertany al trobar lleu, és tota convencionalment amorosa i d'una qualitat no gens menyspreable.

La llegenda del cor menjat II

Els elements d'aquesta llegenda han sigut des d'un punt de vista literari molt importants als llargs dels any.        

El cor és el màxim símbol d'afecte. Ja els antics entenien a aquest órgan com a principal motor de la interpretació de les emocions i el pensament irracional. Els egipcis utilitzarien la paraula ID per a referir-se a aquesta font d'emocions, i amb l'arribada de la filosofia, molts científics i filòsofs atriubuirïen al cor, la font dels pensaments i emocions.  L'home donaria prioritat al raonament però el cor serà, i és, la menera de demostrar els nostres sentiments i pensaments, doncs per això nombroses cites fan referència a l'entrega del teu cor a algú com el màxim símbol d'afecte, i estima.

La infidelitat i mort de la dama, és un signe a la literatura medieval propi de l'amor cortés. Molts trobadors aportarien grans obres poétiques, on els adulteris i la relació de vassallatge establida entre dama i cavaller seria portada al màxim extrem, com passa a aquesta "vida", on els dos acaben morint.
Entre aquestos trovadors trovem a Bernat de Ventador(entre molts més escriptors), doncs així deixe aquest enllaç per a poder saber més de la seua obra.
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&ved=0ahUKEwj4qJ6HpbbJAhUEORoKHTAtBiAQFggpMAE&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FBernat_de_Ventadorn&usg=AFQjCNGFq1Bb1-J8aUZUCxQE3c5LVQZVnQ&sig2=8bBzPJJqsWWqHczqr6K5mQ

Respecte a la fúria de l'home, un acte de gelosia propiament dit, on la seua necessitat de mostrar el poder que té sobre la dona i marcar la seua força farà que moltes voltes arribe a provocar la mort indirectament de la dama qui no soportarà viure sense el seu amant, com passara a aquesta vida l'amant és assassinat pel marit, però això no sempre es així. Per exemple en l'obra de Tristany i Isolda, Tristany mor per causes naturals i ella de pena i amor quan se'n assabenta de la seua mort, doncs crueltat del marit no sempre era necesària en l'amor cortés.



Algunes obres que tracten aquest tipus de literatura són: Tristany i Isolda, Lancelot ( del poeta francés Chrétier de Troyes) , Le roman de la rose....

Llegenda del cor menjat

Aquest esquema d'un home enganyat  per la seua dona, que mata a l'amant i després fa que ella es menge el cor tindrà molta presència en la literatura medieval de l'época, repetint-se i renovant-se cada volta.
Escriptors com Dante, Bocaccio, Stenhald o Albino Lucianni utilitzaràn aquest tipus de literatura per a referir-se a l'amor més enllà de la mort i mostrar una violència extrema juntament amb el canibalisme.

Cadascún recrea d'una manera diferent les característiques del matrimoni (l'edat ambdós), la manera d'entregar-se la dona a l'amant, la mort d'ell, la fúria de l'home etc., però sí n'hi ha una cosa que tots respecten: l'escena final, on a través d'un banquet, l'home vol disfrutar del desconeixement de la seua dona sobre la mort del seu amant, mentre ella prova el cor condimentat, per a que no parega allò que és en realitat i és senta agraïda per tal vianda (per a després acabant suïcidant-se).



Però remontant-nos a l'actualitat podem observar aquest canibalisme en pel·lícules con "El silencio de los corderos"-"El silenci dels anyells", on Hanníbal Lecter, en un moment de la pel·lícula fa la recreació de menjar-se el cor d'una de les seues víctimes.

Vertadera "vida"

Els punts que possiblement foren certs són:

·Que Guillem de Cabestany fora un noble cavaller, i ja fora per la seua part o per la seua familia si que existira un contacte amb el Castell de Rosselló.

·Ramon de Castell Rosselló, va ser un home ric com poden mostrar els arxius catalas, i va casar-se per segona vegada amb Saurimonda amb qui va tindre un fill.

·Saurimonda, dona molt vella, sempre era molt més jove que els seus marits (ja que adés de Ramon tingué un altre).

Doncs és pensa que sí es possible que es conegueren o que forem veíns - tota aquesta informació es pot vorer a:

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=13&cad=rja&uact=8&ved=0CGUQFjAMahUKEwiaguPa0v7IAhVEvhQKHU74A98&url=http%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FBoletinRABL%2Farticle%2Fdownload%2F195797%2F269997&usg=AFQjCNHNCJleaXuoMpn0KNtmoB3DUSptGA&bvm=bv.106923889,d.d24

Els punts on no s'han trobat una versemblança amb la realitat són:

·Respecte a la relació que tenen Guillem de Cabestany i Saurimonda, i com ella es lleva la vida per la tristor que patix. - Això podem dir que és fals i una invenció per a fer la història més fantàstica, ja que Saurimonda torna a casar-se per tercera vegada, després d'haver aconseguit el divorç suposadament de Ramon( que encara era viu). I que l'única relació que manté amb Guillem es  de mera cortesía,  ja que eren del mateix poble.

Vida

Guillem de Cabestany, noble cavaller e instruït, va enamorar-se de Sarimonda, dama molt vella que tenia per marit a Ramon de Castell Roselló, noble ric, orgullós i ferotge. Aquest en assabentar-se de la relació entre el trovador i la seua dona, va matar-li; però per a fer més cruel la venjança va fer treure el cor del cos de Guillem i tallar-li el cap.

Quan tornà a casa, va fer rostir el cor amb pebre i el va sevir a Sarimonda, que va menjar-se'l amb molt de gust. Llavors en acabar, ell li preguntà si sabia allò que estava menjant-se, ella li respongué que molt bona i sabrosa era la vianda que li havia donat però que no podia dir res més.

Aleshores, ell volgué fer a la seua dona particep de la crua veritat i li confesà que era el cor del seu amant i per a demostrar-ho, va fer portar el cap d'ell. En veure tal espant, la dona va perdre la vista i l'oïda de sobte, i diguent que mai més tornaria a menjar cap altra carn, saltà seguidament pel balcó.

Finalment el rei va  donar l'ordre de detindre a Ramon per tots els seus actes i després de llevar-li tot el que tenia l'empresonà, on moriria anys després. Gràcies al rei, els amants assoliren descansar junts per sempre ja que faria que els soterraren juntament.

Aquesta vida, va donar lloc a la llegenda del cor menjat.

Una història que es divulgà arrel de tota Europa, i que sense dubte és una invenció.

La vida dels autors consitia en narrar histories amoroses dels trovadors dotan-les d'elements novelescos i inversemblants. Doncs aquesta llegenda conté en un grau més que suficient tots eixos element per a fer-nos rebutjar la "historicitad" del relat.

Introducció

GUILLEM DE CABESTANY

Trobador català de l'Edat Mitjana.

Naixcut a l'any 1162 (Cabestany, França) fins l'any 1212.

Tenim poques dades sobre ell, ja que gran part de la seua vida està discutida, però a aquest blog, jo us mostraré la part "inventada" i la que possiblement va succeir juntament amb algunes obres seues.